.jpg)
L'evidència de la importància de l'activitat física com a factor afavoridor de la salut i la preocupació de la societat actual per l'estètica i el culte al cos han fet que hi hagi un gran percentatge de població que realitzi de forma habitual esport o exercici. Les lesions causades per l'increment d'aquesta pràctica són motiu de consulta d'osteopatia i fisioteràpia esportiva. El present post desenvolupa les característiques i el tractament dels principals problemes físics.
Una lesió és el resultat de l'aplicació sobre el cos de forces que superen la seva capacitat de resistència. La càrrega no és dolenta, al contrari, és el poder que l'esportista té per poder fer el que li agrada, el problema el trobem quan aquest sotmet el seu cos a un nivell més del que aquest pot suportar.
La força lesionant pot ser de tipus únic i instantani (lesió aguda) o contínua i periòdica durant un espai de temps més o menys prolongat (lesió crònica). Les lesions agudes causen dolor intens, inflamació i dificultat de moviment. Les lesions cròniques causen inflamació persistent en el temps i dolor que es presenta fins i tot en situació de repòs.
La millor manera d'evitar les lesions és prevenir-les amb la pràctica d'esport d'una manera saludable. Aquí es recullen les principals recomanacions per a la realització d'una activitat esportiva de manera correcta.
Efectuar una revisió osteopàtica i tests de força abans de la pràctica esportiva. Veure les descompensacions a nivell articular com muscular.
Aprendre la tècnica i el gest esportiu.
Realitzar la preparació adequada d'acord amb les característiques físiques de cada persona (adaptació de carregues).
Fer servir material esportiu adient, vestuari adequat, proteccions reglamentaries i en un lloc apropiat.
Efectuar un calentament progressiu abans de la pràctica esportiva. No cal estirar pre-competició.
Mantenir hàbits de vida saludables: son, alimentació, hidratació, gestió de l'estrés, modular ritmes circandians i tenir una vida activa, a nivell físic i socialment.
Cumplir els plaços de recuperació abans de tornar a la pràctica de l'activitat esportiva.
TRAUMATISMES MUSCULARS
Es produeixen per la utilització exagerada d'un múscul específic. El repòs atenua el dolor o fa que desaparegui. El dolor reapareix quan es produeix una nova contracció muscular. El diagnòstic diferencial efectuat per un especialista permet determinar els diferents tipus de traumatismes musculars.
ENRAMPADES
La rampa és la contracció espasmòdica, involuntària, dolorosa i transitòria d'un o diversos músculs. No hi ha una única causa que els expliqui. Alguns experts creuen que apareixen per un baix nivell de calci o potassi en sang. Altres especialistes afirmen que es deu a una manca de líquids apropiats, el que té com a resultat un principi de deshidratació que causa que els músculs experimentin una rampa. Finalment, s'apunta també a una circulació sanguínia deficient en les àrees afectades.
En el marc de la pràctica esportiva, se solen produir al tríceps sural (zona dels bessons) o al diafragma provocant el famós "flato". Poden remetre de forma espontània o amb estirament.
agulletes o DOMS
La teoria més acceptada sobre la seva etiologia apunta microruptures de fibres musculars (tècnicament és el trencament dels sarcòmers musculars, el que acaba causant un efecte d'inflamació lleuger de el muscul afectat). El dolor s'atribueix a la debilitat de la fibra muscular, incapaç de sostenir el nivell d'exercici, probablement perquè s'està desentrenat i la fibra no és capaç d'aguantar-ho.
DISTENSIÓ MUSCULAR
La distensió muscular és un trencament de fibres degut a l'estirament brusc i violent de el múscul. Es produeix una impotència funcional immediata a causa de la intensitat del dolor. A causa de l'hematoma, apareix inflor i és impossible la palpació. Es percep una contractura muscular profunda al tacte després de 20 h.El tractament consisteix en el repòs absolut de el múscul, fred immediat i contenció muscular. Estan desaconsellats la calor i els massatges.
ESTIRAMENT O ELONGACIÓ MUSCULAR
L'elongació muscular és l'estirament brusc d'un múscul superant el límit fisiològic. No es produeix trencament de fibres i el dolor és molt intens, però desapareix amb el repòs sense inflor. El múscul, al tacte, és sensible i flàccid.En general, l'elongació remet espontàniament als 3-4 dies. En el cas d'haver de fer tractament, aquest es basa en l'aplicació de calor o pomades revulsives, descontracturants i antiinflamatòries.Esquinç muscularL'esquinç muscular és una distensió greu que afecta normalment a un feix de fibres. Moltes vegades s'ha de resoldre amb cirurgia.
CONTRACTURES
Les contractures són hipertonies d'un fascicle o grup de fibres musculars, d'aparició sobtada després d'un esforç, que es tradueixen en una tensió o inflor localitzada dolorós que impedeix el normal desenvolupament de l'activitat.Poden aparèixer sobretot en persones poc acostumades a realitzar esforços, en efectuar moviments bruscos. També són freqüents en persones grans, a causa de la pèrdua general d'elasticitat en articulacions i grups musculars, típica el procés d'envelliment. Algunes contractures apareixen en ple desenvolupament de l'exercici i altres a posteriori (taula 4).
L'osteopatia i la fisioteràpia esportiva són el tractament indicat pel solucionar i prevenir d'una lesió muscular. La inflamació subjacent no ha tractar-se amb antiinflamatoris, ja que alteren la fisiologia del teixit muscular, fent que aquest tingui més possibilitats a recaure de la lesió.
Cada lesió muscular és diferent, ja que es hi ha moltes variables: localització, temps, tamany de la lesió, antecedents, patologies prèvies, esport, estil de vida, alimentació, entre d'altres.
Si tens una lesió muscular, posa't en bones mans per poder fer el que més t'agrada amb garanties!