top of page
  • Writer's picturePau Pallàs

Mal de cap: tipus de cefalees

Cefalees primàries

Les cefalees primàries es diagnostiquen sobre la base dels criteris recollits en la classificació de la Societat Internacional de Cefalees (*International *Headache *Society). La més freqüent és la cefalea de tensió o tensional, però és la migranya la que motiva major nombre de consultes a les consultes d'osteopatia i fisioteràpia, segons dades publicades per l'Organització Mundial de la Salut. És possible que en alguns pacients coexisteixin diversos tipus de cefalees, que no compleixin tots els criteris diagnòstics, o bé que estigui emmascarant una cefalea secundària, per la qual cosa és convenient consultar a l'osteòpata i fisioterapeuta perquè realitzi el diagnòstic correcte i indiqui el tractament adequat, ja que no sol ser el mateix per a cada pacient.



Cefalea tensional.

És la més freqüent. És causada per tensió muscular, generalment del front i de les cervicals, i sol coincidir amb períodes d'estrès. Aquest tipus de cefalea es manifesta com una tensió o pressió constant, a manera de casc, en tots dos costats del cap amb predomini en el front i el clatell. En molts casos, la palpació dels músculs afectats pot provocar dolor. La intensitat del dolor en les cefalees tensionals sol ser més lleu i són menys incapacitants si es compara amb la cefalea de la migranya o de les cefalees secundàries. El dolor sol aparèixer durant el transcurs del dia i és més intens a les tardes, però pot cronificarse i ser present tot el dia i durant diversos dies.



Migranya o "jaqueca".

Es caracteritza per episodis repetits o recurrents de mal de cap. La intensitat és variable en els diferents episodis, però pot ser intensa. El dolor, generalment, s'inicia en l'un o l'altre costat del cap i s'estén a tot el cap, sol ser pulsatiu, com si es notés el batec del cor, i pot anar acompanyada de nàusees i vòmits, i un malestar que empitjora amb la llum (fotofòbia), els sorolls (*fonofobia) o les olors (*osmofobia). El dolor empitjora amb l'activitat física i millora amb el repòs i pot ser desencadenada per períodes d'estrès, alteració del ritme de somni (dormir menys o, fins i tot, més de l'habitual), la menstruació, els canvis climàtics, el dejuni o la fam o alguns aliments.


La migranya té un caràcter hereditari i és freqüent trobar antecedents familiars de migranya. Es distingeix entre migranya amb aura (20%), en les quals el mal de cap ve precedit per símptomes visuals, sensitius, llenguatge o motors. I migranya sense aura (80%). Un pacient amb migranya amb aura també pot tenir episodis de cefalea sense aura.


També es distingeix una forma crònica, és a dir pacients que sofreixen de cefalea durant més de 15 dies al mes (pot ser migranya o de tensió), dels quals almenys 8 compleixen criteris de migranya. Un 2,5% de pacients a l'any passen de la forma episòdica a la crònica. Hi ha uns factors *predisponentes a desenvolupar aquesta forma crònica de cefalea i que s'agrupen en:

  • Factors no modificables com ser dona, tenir baix estatus econòmic o antecedents de traumatismes al cap.

  • Factors modificables com l'elevada freqüència de crisi, l'obesitat, l'abús de medicació analgèsica, l'estrès, l'ansietat, la depressió, l'abús de cafeïna, la presència d'altres síndromes doloroses com la fibromiàlgia.


Cefalea trigeminal

Agrupen diverses situacions amb característiques clíniques comunes: dolor unilateral localitzat en el territori innervat pel nervi trigemin i símptomes autonòmics cranials (llagrimeig, ull vermell, congestió o tamponament nasal, flux de líquid pel nas o *rinorrea, sudoració facial). Són cefalees de curta durada, molt intenses i amb diversos episodis al dia.


El dolor i els símptomes autonòmics són deguts a l'activació del nervi trigemin i del sistema nerviós parasimpàtic a causa de l'activació patològica del reflex trigemin-facial en el tronc cerebral. L'hipotàlem és la regió del cervell que actua com a generador que activa aquest reflex.


Es distingeixen tres situacions, la durada i la freqüència de les quals dels atacs ajuden a distingir-les i així poder donar el tractament específic:


  • Cefalea en raïms (o Clúster). És la més freqüent del grup. Afecta a menys d'1 de cada 1.000 adults, sent tres vegades més freqüent en l'home que en la dona i sol inicarse cap als 30 anys d'edat. Es presenta en forma d'episodis molt intensos al dia (entre 1 i 8 vegades, i de 15 a 180 minuts de durada cada episodi) diàriament o gairebé diàriament i també apareixen a la nit. El pacient es mostra inquiet, a diferència de l'atac de migranya que prefereix estar estirat i quiet. La durada dels períodes de brots de dolor oscil·la entre poques setmanes i diversos mesos, amb intervals lliures de cefalea, repetint-se anualment o cada pocs anys i, a vegades, es fa crònic amb brots seguits durant més d'1 any. Com a desencadenants cal evitar l'estrès, el tabac, l'alcohol i les migdiades en els períodes de les crisis de dolor.

  • Cefalea hemicránea. Afecta a 1 de cada 50.000 adults i és tres vegades més freqüent en la dona que en l'home, i habitualment en l'edat adulta. Es presenta en forma d'episodis molt intensos i breus de 2-30 minuts de durada (en general menys de 15 minuts) més de 5 vegades al dia. La localització és sempre unilateral i respon al fàrmac antiinflamatori indometacina. Existeixen dues variants: la paroxismal (20% dels pacients) amb períodes llargs lliure de crisis i la crònica (80%).

  • Cefalea neuralgiforme unilateral amb injecció conjuntival i llagrimeig). És una situació molt poc freqüent i la seva prevalença és desconeguda. És una mica més freqüent en els homes i sol aparèixer sobre els 50 anys. Es presenta en forma d'episodis d'intensitat moderada-severa molt breus, entre 5 segons i rarament minuts, de forma repetida fins fins i tot 200 vegades al dia. Poden aparèixer espontàniament o desencadenar-se en tocar-se la cara o el cuir cabellut, rentar-se les dents, esternudar, afaitar-se, etc.



Cefalea tussígena.

És aquella ocasionada per la tos o per una maniobra de Valsalva (augment de la pressió intratoràcica i secundàriament també intracranial en presentar un esternut, defecar, aixecar pesos, etc). Dura entre 1 segon i 30 minuts, persistint una molèstia posterior durant unes hores. Encara que la majoria són primàries, és important realitzar una prova d'imatge com un TACl o una ressonància magnètica cerebral per a descartar lesions intracranials que fan augmentar la pressió.



Cefalea per esforç físic.

És aquella ocasionada per la pràctica d'exercici molt intens. Sol ser de tipus pulsatiu i dura entre 5 minuts i 48 hores. Ocorre més sovint en llocs on fa molta calor o a una altitud elevada. Millora en parar l'activitat. Encara que la majoria són primàries, és important realitzar una prova d'imatge per a descartar causes secundàries, les més freqüents són hemorràgia cerebral o hemorràgia subaracnoidal.



Cefalea associada a l'activitat sexual.

És aquella desencadenada per l'activitat sexual. Pot ser preorgàsmica o orgàsmica, aquesta última és més freqüent. El dolor es produeix en els dos costats del cap, aconseguint el seu punt màxim quan arriba a l'orgasme i dura de minuts a hores. Igual que en la cefalea per esforç físic, cal realitzar una prova d'imatge pera descartar lesions intracranials o vasculars cerebrals.



Cefalea per crioestímul.

És aquella desencadenada per una cosa molt freda, bé sigui perquè toca la part exterior del cap, perquè s'inhala o perquè s'ingereix, com succeeix amb els gelats. El dolor de la cefalea per *crioestímulo tendeix a ser punxant, unilateral i de curta durada.



Cefalea hípnica.

És aquella que apareix només durant el somni, fent que el pacient es desperti. Afecta normalment a persones de més de 50 anys i tendeix a ser persistent, entre 30-180 minuts. És inespecífica encara que comparteix algunes característiques amb la migranya, com la sensació de nàusea. És important descartar una causa secundària quan és d'aparició recent.



Neuràlgia del trigemin.

Es defineix per atacs de dolor facial en un costat de la cara, i afecta a una o més de les tres branques del nervi trigemin sense irradiació a altres zones. Es caracteritza per un dolor agut, punxant o elèctric, amb inici i fi inesperada. Dura segons i sol desencadenar-se per estímuls externs en “zones gallet” com afaitar-se, rentar-se la cara, sonar-se el nas, parlar, mastegar.


En la majoria de casos la causa és desconeguda i afecta més a dones majors de 40 anys. El 5-10% és causat per malalties com a tumors, anomalies de la base del crani, infart cerebral, malformacions arteriovenoses, esclerosi múltiple, etc. Per al seu diagnòstic és necessari realitzar una ressonància magnètica cerebral amb reconstrucció en 3 dimensions.



La cefalea o mal de cap és una alteració molt prevalent a la població. És imrprescindible realitzar un diagnòstic diferencial per saber quin tipus de cefalea té la persona, per posteriorment tractar-la.

6 views

Comments


bottom of page