.jpg)
La osteopatia és coneguda per tractar i prevenir problemes de salut aplicant massatges i estiraments en els músculs, articulacions i teixits. No obstant això, hi ha una branca menys coneguda que s'encarrega de teràpia manual sobre els òrgans interns del cos, vasos sanguinis i vísceres per a millorar la seva funcionalitat i així prevenir o alleujar tensions: la osteopatia visceral.
Aquesta vessant de la osteopatia es centra en òrgans com els pulmons, l'estómac o el fetge per a millorar des de mal de caps i migranyes; problemes digestius o uro-ginecològics; endometriosi, problemes de pròstata i incontinència; fins a afeccions provocades per estrès o depressió.
L'osteopatía visceral té com a finalitat desxifrar qualsevol tipus de disrupció en l'eix natural en el qual es mouen els òrgans. L'avaluació de les relacions estructurals entre les vísceres i les seves unions fascials o lligamentoses al sistema musculoesquelètic és la base d'aquesta mena de tractament.
Què és la osteopatía visceral i per a què serveix?
Aquesta teràpia manual aposta per buscar l'arrel de la tensió que està provocant els problemes del pacient. Una vegada detectat l'origen, llavors l'osteòpata treballarà sobre els teixits de l'òrgan.
La font del dolor pot semblar no estar directament relacionada amb l'àrea que pateix la malaltia. Cal recordar que, l'enfocament de la osteopatía és veure el cos com un tot i això també s'estén a la complexa xarxa de relacions entre els òrgans del cos. Pel que fa a les vísceres, són capdals en el dolor referit, és a dir, en provocar dolor lluny de la situació del propi organ afectat. Per exemple, l'estòmac, el fetge i els pulmons són causes de moltes cervicàlgies o dolor de coll, i a nivell lumbar, ronyons i úter/ovaris/pròstata són els organs per excel·lencia del dolor lumbar d'origen visceral. Per tant, s'ha de fer un diagnòstic diferencial per saber si les visceres tenen alguna part de culpa del dolor que presenta el pacient.
Aquesta derivació de la osteopatia entén que hi ha unes forces normals en el cos que moltes vegades es veuen alterades per forces anormals, fent que diferents àrees del cos hagin d'adaptar-se a aquesta anormalitat. Els terapeutes avaluen, a través de tècniques específiques, com les forces anormals interactuen en el cos, se superposen i afecten les forces normals. Aquestes tensions extres poden ser una caiguda de l'abdomen (ptosis visceral), intolerancies, alteracions a la microbiota, mala alimentació, entre d'altres.
L'objectiu del tractament és ajudar les forces normals del cos a eliminar els efectes anormals, siguin quals siguin les seves fonts, juntament amb un canvi d'hàbits per part del pacient, en el cas que fos necessàri.
Així, l'osteopatía visceral es basa en l'aplicació de massatges suaus per a estimular la mobilitat, el to i el moviment normals de les vísceres i els seus teixits connectius, després de comprovar que el dolor és viscerosomàtic, de les vísceres al cos (músculs, articulacions i ossos)
Beneficis de la osteopatia visceral en diferents malalties
La mobilitat dels òrgans i els seus teixits connectius restableix l'equilibri i facilita la salut integral en tot el cos. L'aplicació de massatges suaus però precisos que estimulen els òrgans té com a benefici eliminar diverses afeccions que poden tenir els pacients.
Un dels exemples més clars dels beneficis de la bona aplicació de massatges per a mobilitzar i tonificar els òrgans són els còlics dels lactants. L'osteopatía visceral en els bebès és una de les pràctiques més comunes, justament perquè és un estadi en el qual busquem solucions alternatives als tractaments amb fàrmacs. En aquest cas, l'osteòpata entén que l'origen del còlic és el que desencadena la mala digestió i com a conseqüència la incorrecta digestió de la llet materna.
Tractament osteopàtic visceral
El tractament d'osteopatia visceral es caracteritza per sessions d'aproximadament 40 minuts. El terapeuta utilitzarà moviments cap amunt i cap avall, de darrere cap endavant i de costat a costat per a masajear els òrgans i alliberar la tensió o les restriccions perquè l'òrgan torni a funcionar de manera òptima. Els massatges podran ser per compressió, mobilització i allargament dels teixits.
El nombre de sessions variarà en funció de la resposta al tractament. L'osteòpata podrà desenvolupar un pla basat en les teves necessitats i en com respon el teu cos a la teràpia. A mesura que es desfacin les tensions, els símptomes disminuiran, si bé encara poden ser presents diversos dies després d'una sessió.
La mobilitat visceral és clau, perquè això indica quin punt poden contreure's i alliberar-se els òrgans segons sigui necessari. Els òrgans sobrecarregats o danyats poden desenvolupar adherències i teixit cicatricial que els fa menys flexibles. L'osteopatia visceral implica un massatge que combina pressió, cops profunds i fricció per a eliminar les adherències.
El professional sabrà reconèixer els òrgans mòbils i sans i podrà determinar quins no tenen una mobilitat visceral adequada. Al llarg de la sessió l'osteòpata consultarà amb el pacient com se sent en pressionar unes certes àrees del cos, la qual cosa li donarà un major enteniment de la malaltia.
A través del massatge, pressió i estirament de les fibres de col·lagen que formen la fàscia, l'osteòpata afluixa les fibres per a trencar les adherències. Com a resultat, els òrgans a poc a poc van recuperant la seva mobilitat.