Tendinopatia: tendinitis i tendinosi

Els tendons s'insereixen els músculs als ossos articulars. D'aquesta manera transmeten la força muscular als ossos durant el moviment. Amb el terme tendinopatia ens referim als processos patològics dels tendons que poden cursar amb inflamació o sense.

Tendinopatia és el terme general que s'utilitza tant per tendinitis com tendinosi. Mentre que la tendinitis implica inflamació del tendó, la tendinosi descriu un tendó adolorit i degenerat per una sèrie de problemes en el mateix teixit del tendó.

La tendinitis calcificant és una entitat patològica d'origen desconegut que es caracteritza pel dipòsit de calci en els tendons de manegot. No té relació amb el tipus de treball o activitat física ni alimentació rica en calci. Es dona més freqüentment en dones entre 30 i 50 anys. Normalment, són al voltant d'un 25%. El seu diagnòstic és fonamentalment radiològic

CAUSES

Pel que fa a l'espatlla, és l'articulació amb més moviment del cos humà i les tendinopaties són freqüents. Així mateix el tendó que més sol afectar-se és el supraespinós. Els factors que afavoreixen les lesions del maneguot (vasculars, mecànics, degeneratius) ja els hem vist en l'apartat de la Síndrome subacromial.

Les causes de la tendinopatia poden ser vàries. S'estima que les lesions tendinoses representen 30-50% de totes les lesions que es produeixen en l'esport. Per exemple, les lesions al tendó d'Aquil·les són més prevalents en esports que impliquin córrer mentre que els problemes d'espatlla apareixen en esports que impliquen llençar objectes o que requereixin moviments aeris.

En l'àmbit de la Medicina de l'Esport, una causa freqüent de lesió tendinosa és la debilitat muscular i mala adaptació de càrregues El tendó, a l'estar tenir una escassa vascularització (poca sang) i una manca de innervació, aquest comença a generar dolor o molèstia quan la lesió està en una fase avançada, ja que el sistema nerviós dona l'avís al cervell tard per culpa dels pocs nervis a la zona tendinosa.

Per tant, quan ens trobem davant d'una patologia, estem parlant d'una lesió amb bastant temps d'evolució, per això és important el tractament precoç d'osteopatia i fisioteràpia.

També, hi ha relació de les lesions tendinoses amb l'estrés psicològic/emocional. El sistema nerviós i el sistema endocrí (hormones) interaccionen entre si, formant un sistema de comunicació interna de l'organisme, modulant també la fisiologia del sistema immune.

(Pels més experts...

L'organisme respon amb una reacció hormonal coordinada a qualsevol tipus d'estrès, activitat física vigorosa, ambient advers, pressió psicològica. Al cap de pocs segons de l'exposició a la situació estressant, el sistema nerviós simpàtic s'activa estimulant l'alliberament de catecolamines de la medul·la suprarenal i les terminals nervioses adrenèrgics. Un altre sistema que es posa en funcionament en forma més lenta és l'eix hipotàlem-hipòfisis-suprarenal, que eleva els glucocorticoides després d'uns 20 a 30 minuts, provocant a més una sèrie de reaccions en cadena (Còrdova Martínez-Álvarez de Mon, 2001). L'augment dels nivells cerebrals de dopamina i noradrenalina provoca l'alliberament d'hormona alliberadora de corticotropina (CRH) des de l'hipotàlem, que estimula l'alliberament de corticotropina (ACTH) i beta endorfines per les cèl·lules corticòtropes de la hipòfisi anterior. L'ACTH indueix la producció de cortisol per l'escorça suprarenal i les beta endorfines modifiquen les propietats funcionals dels limfòcits (Còrdova Martínez-Álvarez de Mon, 2001). L'estimulació simpàtica indueix l'alliberament de catecolamines per la medul·la suprarenal, alhora que la noradrenalina estimula l'alliberament de l'hormona de creixement (HC) en la hipòfisi anterior.La resposta immune és intervinguda per circuits neuronals endocrins (hormones de l'estrès) i per circuits paracrino-endocrins propis del sistema immune constituït per la citosina (interleucines, interferons, factors estimuladors del creixement de colònies i quimiocines) (Còrdova Martínez-Álvarez de Mon, 2001). Aquestes molècules actuen com a senyals d'emergència del sistema immune, integrant i coordinant la senyalització local i sistèmica durant les reaccions immunes i inflamatòries.L'acció de sistema nerviós és exercida fonamentalment per les terminacions simpàtiques, que estimulen tant la resposta endocrina de producció d'hormones de l'estrès com certes respostes d'òrgans limfoides innervats per aquestes terminals.)

Seguim...

La tendinopatia afecta les persones que realitzen tasques repetitives en els seus treballs, esports o altres activitats rutinàries. Les tasques domèstiques com atendre l'horta, jardí, cuinar o netejar sovint requereixen moviments repetitius i amb el temps ha risc de desenvolupar una tendinopatia.

La molèstia pot aparèixer de forma gradual o bé de cop a causa que el tendó, ja debilitat, experimenta un trencament.

Sorbetot, un grup poblacional que afecta aquesta lesió son les persones amb sobrepès i sedentàris, per la seva baixa adaptació de càrrega i tenir un sistema inmunodepressiu.

SÍMPTOMES

Els símptomes varien d'uns pacients a uns altres. Els més comuns són el dolor i la sensibilitat al voltant del tendó afectat, de manera molt localitzada. Aquests símptomes poden anar acompanyats d'inflor a prop del tendó lesionat.

Sovint els pacients experimenten:

• Augment de dolor i símptomes relacionats amb l'activitat.

• Un cruixit (crepitació) quan s'utilitza el tendó, que en general és desagradable i dolorós.

• Empitjorament dels símptomes durant la nit i en aixecar-se al matí.

• *Rigidesa d'espatlla: En el cas de les tendinitis calcificants el dolor és més caprixós i poden aparèixer diferents graus del mateix tan en repòs com amb les activitats i fins i tot pot presentar-se de sobte amb un dolor molt agut i rigidesa (espatlla hiperàlgia).

• Sovint els símptomes d'una tendinopatia d'espatlla estan associats amb bursitis, caracteritzada per la inflamació de la bursa subacromial.

• 
  

TRACTAMENT

Primerament, és important conèixer i saber quins hàbits influeixen el dolor de tipus tendinós del pacient: mal descans, alimentació, sedentarisme,... Pel que fa al resultat del tractament, valorar aquest aspecte orgànic és essencial i sempre ho hem de tenir en compte. Però els dos grans eixos són els següents.

• Exercici terapèutic: segur que has vist la paraula "adaptació de càrregues" en tot el post. És clau adaptar el tendó a la càrrega. Dit d'una altra manera, el tendó és carregodepenent, depén de la càrrega que li posis. Com menys càrrega tingui els tendons (persona sedentaria), més patirà aquest al realitzar una activitat física. En canvi, els esportistes també pateixen tendinopaties. La lesió és produeix tan per un excés de càrrega (entrenaments o competició) combinat amb un estrés esportiu.

• Osteopatia: ens permet donar més vascularització a la lesió, alliberar tensions articulars i musculars i reduir la simptomatologia del pacient. És un dolor que necessita ser modulat per poder seguir realitzant les activitats de la vida diària.